De nou, em veig obligat a respondre, en aquest cas a l'article
“Cuesta, el Paper de Vidre i l'ANC” de Joan Sebastià Colomer i
Tejada. M'hagués agradat fer-ho només per aprofundir en el debat
que hi ha de fons en la polèmica que mantenim, que no es altre sobre
la participació o no de l'EI en l'ANC i de si aquest és un moviment
popular que ofereix possibilitats d'enfortir l'autoorganització del
poble per aconseguir la independència. Malauradament, en el seu
darrer article m'acusa de ser un mentider i això no ho puc tolerar
de cap manera.
Anem
a pams. Primer aclariré l'autoria del primer article aparegut a la
revista Cop a Cop,
que tot i aparèixer sense signar, el vaig escriure jo. A un servidor
li van encarregar que expliqués en un espai molt reduït que era
l'ANC i vaig decidir donar la meva opinió, donant per suposat que
l'article aniria signat. Jo vaig ser el primer sorprès quan el vaig
veure reproduït -per error- sense signatura i ja vaig fer arribar la
meva opinió al respecte als companys i companyes de la CUP de
Manresa.
Aclarit
aquest aspecte, vull rebatre les afirmacions que Colomer fa al llarg
del seu segon article. Començaré per les formes. Ell mateix
reconeix que no eren les més adequades per un debat dins l'Esquerra
Independentista, encara que després ho vol “justificar” amb el
fet que es tracta d'un article d'una secció concreta de L'Accent.
El que jo he criticat a Colomer es precisament l'ús d'aquestes
formes per parlar d'un tema prou complex i la comparació -al meu
parer interessada- de la publicació de la CUP amb La
Vanguardia per molt que
ell la intenti minimitzar afirmant que aquesta és limita a dir “no
només la premsa burgesa participa els gèneres de ficció”. Més
endavant s'afirma literalment que “en aquest darrer punt és on
l'estil de la Vanguardia i el de la CUP de Manresa es toquen”, quan
poc abans ha fet esment a les notícies aparegudes al rotatiu del
grup Godó sobre el rescat de la banca espanyola per l'Unió Europea.
Per als qui no ens mamem el dit la comparació pejorativa és més
que evident en tot l'article.
Colomer admet que es pot participar en moviments populars que no
assumeixen d'entrada el socialisme i la independència, però creu
que l'ANC no és un moviment popular malgrat impliqui a sectors
amplis de la població i ho justifica comparant aquest organisme amb
ERC, ICV i CCOO. Sembla inversemblant que una persona experimentada
com ell no pugui distingir entre el que és un partit polític, un
sindicat i una plataforma àmplia. Per ell el fons de la qüestió és
qui té la paella pel mànec, és a dir, interpreta que no s'ha de
participar a l'ANC per que al seu parer serveix a uns interessos
concrets i “per que aquests moviments estan clarament manipulats, i
no d'ara si no fa molt per uns sectors que formen part del sistema
contra el que lluitem, sectors que volen que la independència sigui
un plat digerible per la burgesia”. Molt malament ho deuen d'estar
fent aquests sectors quan des de la sectorial socio-laboral de l'ANC
es va donar suport a la convocatòria de Vaga General el 29-M.
Curiosa manera d'atreure's la burgesia.
Seguint la lògica del plantejament de Colomer l'EI tampoc hauria de
participar a cap Vaga General convocada per CCOO i UGT, ni ser
presents als Ajuntaments, ni fer campanyes per candidatures alienes
al nostre moviment al Parlament Europeu, car són organismes que
formen part del sistema. I per extensió a cap plataforma que defensi
la sanitat o educació pública ja que també es podria dir que
darrera hi ha la social-democràcia que vol fer digerible el
capitalisme per les classes populars. És evident que ni jo ni la
majoria de l'EI estaria d'acord amb aquests raonaments, però llavors
per que es fan servir només amb l'ANC?
Colomer pretén justificar la seva postura posant com a exemple el
seu intent de participació al moviment de les consultes de
Barcelona, on segons ell Endavant va intentar incidir-hi sense èxit.
Evidentment no tinc el coneixement de la realitat Barcelonina que té
Colomer però sí que li podria dir que altres persones de l'EI que
si que hi van participar segurament matisarien moltes de les seves
afirmacions (en concret de l'MDT organització en la qual milito).
Crec que existien uns prejudicis previs i que la participació
d'Endavant va ser a contracor, i per tant, no van necessitar gaire
excuses per desentendre's. Desconeixia que Colomer havia participat a
la consulta al seu poble, però si va ser així no acabo d'entendre
per què ho va fer si fos coherent amb les seves idees. Al seu poble
la gent era més maca i menys manipuladora que a Barcelona? O es que
allà li era més difícil justificar la seva postura amb la falta
d'anonimat? Si reconeix aquesta diversitat en el moviment de les
consultes per què no ho pot fer amb l'ANC?
I sí, les referències a la Unió Europea que es fan dins l'ANC són
en la seva major part producte de la ideologia dominat. Ens agradi o
no per molts sectors de la població “Europa” i la “Unió
Europea” eren fins fa quatre dies sinònim de progrés malgrat
l'evident error d'aquest plantejament. Però el context actual de
crisi amb les continues imposicions de retallades per part de
Brussel·les segurament ens ajudaran a combatre aquesta idea tant
estesa. No serà una feina fàcil però no és impossible de fer.
Existeixen exemples de com la implicació de persones de l'Esquerra
Independentista han fet variar postures inicials contràries als
interessos populars com va ser per exemple aconseguir que el 15M es
declarés favorable al dret a l'autodeterminació malgrat els
interessos dels sectors espanyolistes que hi havien dins d'ell. Més
preocupant és, per mi, que la “ideologia dominant” influeixi en
militants de l'EI. Vull creure que és per això que he sentit a
persones del nostre àmbit posicionar-se en contra de la Vaga
General, a favor de la representació i vot en assemblees per
delegació, la tria de càrrecs polítics per valoració de mèrits
acadèmics (un fet classista) o fins i tot la defensa de models
d'escola concertada. Em sobta la bel·ligerància de Colomer amb els
que defensem la participació dins l'ANC i no amb aquestes postures
dretanes “dels nostres”.
Colomer
diu textualment que “Cuesta menteix simplement sobre coses que no
sap” per que segons ell jo he afirmat que ell estava en contra de
les consultes i ell, es clar, ha participat en la del seu poble.
Algú li hauria d'explicar que una persona no pot mentir sobre coses
que desconeix. Com a molt podria fer afirmacions errònies, però no
pas mentir. Colomer aquí està manipulant clarament les meves
paraules o té un problema de comprensió lectora. El que dic
textualment, tal com reprodueix en el seu article es “De fet
alguns d'aquests objectius ja es van aconseguir parcialment malgrat
les reticències i crítiques inicials i la poca implicació de
determinats sectors de l'Esquerra Independentista, amb el mateix Joan
Sebastià Colomer al capdavant”. Reticències, crítiques inicials
i poca implicació no és lo mateix que “posicionar-se en contra
de”. Tot i que em sembla que es prou conegut que al començament
del moviment de les consultes organitzacions com Endavant -d'on
Colomer és un destacat militant- van inhibir-se, ni que fos
parcialment, fent servir molts dels arguments que ara es fan servir
contra l'ANC. Que posteriorment en fessin una lectura més positiva
d'aquestes consultes, com recentment es pot veure en un article de
Joan Teran1
no pot amagar el fet anterior.
El
que trobo lamentable de tot això és que el debat sobre l'ANC es
converteixi en una mena d'afer personal entre Colomer i jo, i per
extensió, de les organitzacions on ambdós militem. No podem anar
postergant aquest debat sine
die per que si no la
realitat ens passarà per davant. Però el debat sobre aquesta
qüestió, prou important, s'hauria de fer mantenint unes formes
correctes i en uns espais que permetessin una reflexió col·lectiva.
És per això que aquest serà el meu darrer escrit adreçat
directament a Colomer, al qual emplaço a resoldre aquest tema en
persona si ho vol o a continuar parlant-ne en els llocs on pertoqui.
1Joan
TERAN: “El Municipalisme independentista a debat”, publicat a la
secció d'Opinió de L'Accent núm. 230.